Després d'abandonar la plana sense fi del Serengeti i en direcció a la nostra propera destinació, el cràter del Ngorongoro, farem una parada, que segons la nostra opinió ens podríem haver estalviat...
Ens porten a descobrir una manyatta (poblat) maasai. Bé, ja sabíem que seria una atracció turística, però la veritat és que ha estat una experiència decebedora. No direm que el poblat no hagués estat autèntic en algun moment... però tota la posada en escena sembla més un espectacle de Port Aventura que una altra cosa...
 |
| Espectacle maasai |
Un cop arribem al poblat una comitiva de dones i homes vestits amb robes típiques dels maasai (o això creiem) ens dóna la benvinguda. El suposat cap de la tribu (sembla més un rastafari de Jamaica que un maasai) ens introdueix en la cultura dels maasai en un bon anglès. Al cop de poc, les dones i homes es posen a cantar, i ells desfilen com si estiguessin de celebració, sense faltar la típica exhibició dels salts que fan els guerrers maasai.
Tot seguit, segons el cap de la tribu, ja estem preparats per entrar al poblat, on en petits grups ens ensenyen l'interior de les seves modestes cases (on suposadament hi viuen...). Després ens acompanyen a l'escola on, mira tu per on, tenen reunits a tots els xavals de la tribu...no hi falta ni la pissarra plena amb anotacions. Avui es veu que toca classe de gramàtica anglesa i matemàtiques... Ens sorprèn que estiguin tots allà, quan anteriorment a la ruta hem vist alguns xavalets cuidant del seu ramat. Ens expliquen que durant la setmana els porten internats a una escola i al cap de setmana tornen al poblat...
Després de la visita a l'escola, ens esperen les dones del poblat al suposadament mercadillo que han muntat al mig del poblat, allà on tradicionalment hi guardarien el ramat, on de les branques hi pengen multitud de souvenirs: collarets, arracades, màscares, animals de fusta, braçalets...
 |
| Dones maasai |
Tot plegat, massa fictici! Segurament, són maasai, però que no ens facin creure el que no és. Simplement han deixat la ramaderia per dedicar-se a l'espectacle per turistes. Però som conscients que la culpa d'aquesta transformació dels maasai en espectacles de fira la tenim els propis turistes, que demanem aquesta "descoberta" in situ a les tribus africanes. Us imagineu que al costat del Parc Güell esperant les tropes de turistes japonesos, un grupet de catalans anés disfressat de pastorets i pubilles, i de cop i volta es posés a fer castells, i el guia els hi expliqués que això és normal a Catalunya??... doncs més o menys aquesta sensació és la que hem tingut nosaltres...
En fi, com ja hem dit, preferíem estalviar-nos la visita o fer-la en poblats reals, això sí, sempre respectant els seus costums i no convertint-los en micos de fira!
 |
| Manyatta maasai |
Ja avançada la tarda, ens comenencem a apropar al Ngorongoro. Es nota l'altitud per la disminució de vegetació i l'augment del fred. El cràter és a 2200 metres sobre el nivell del mar i té un diàmetre de 20 km. L'
Àrea de Conservació del Ngorongoro ocupa una extensió de quasi 8300 km
2.
 |
| Cràter del Ngorongoro |
Avui només el veurem des del cim del cràter, així que tot seguit ens dirigim al nostre allotjament el
Rhino Lodge. Habitacions confortables que disposen d'estufes per passar la nit ben calentets, sí, tot i ser a l'Àfrica tropical l'alçada de la zona fa que tingui temperatures baixes i no estarà de més que porteu roba de rigorós hivern.
De ben matí amb vehicles 4x4 baixarem a la caldera del Ngorongoro, una de les més grans del món. El volcà ja extingit compta amb la major densitat de fauna del continent africà, tot un jardí de l'Edèn que posarà punt i final als nostres safaris.
Un colofó esplèndid de la nostra ruta, un escenari d'immensa bellesa sobre acollidor amb una gran varietat d'espècies d'animals: elefants, lleons, búfals, hienes, nyus, zebres, pocs rinoceronts (ens diuen que només hi ha 5...), gaseles, hipopòtams, estruços, flamencs... un paradís com n'hi ha pocs al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada